Història Coves de Sant Josep

DADES HISTÒRIQUES DE LA NOSTRA COVA MÉS EMBLEMÀTICA

El Paratge de Sant Josep

El Paratge de Sant Josep ha sigut tradicionalment un lloc d’oci, especialment per al públic local. Ja a principis del segle XX trobem evidències d’obres d’adequació de l’espai natural. És aleshores quan té lloc la instal·lació d’enllumenat públic i, fins i tot, quioscos amb venda de begudes fredes per als visitants.
Paratge de Sant Josep
  Els habitants del municipi aprofitaven per a vindre passejant amb amics i familiars amb la finalitat de fer pícnic, dinar o berenar al paratge, especialment en dates assenyalades com Pasqua o durant les Festes de la Sagrada Família a l’octubre. En estes excursions era prou freqüent entrar a la cova, bé per mera curiositat o com a senyal de valentia, produint-se a voltes contratemps i esglais per les entropessades davant la falta d’il·luminació. Davant d’esta situació, es decidix col·locar una reixa a l’entrada a fi d’evitar l’accés i possibles accidents. És també a principis del segle XX quan se li encarrega a l’obrer local Paco l’obrer (Francisco Daròs) construir l’escala que comunica l’entrada de la cova amb l’Ermita de la Sagrada Família.

L'exploració de la cova

El brollador de la Font de Sant Josep s’ha estat aprofitant des de temps immemorials. No debades hi ha restes d’ocupació humana des del Paleolític Superior, fa uns 17.000 anys, quan els grups humans que vivien a les cavitats del paratge, un entorn que seria molt diferent de l’actual, aprofitaven l’aigua dolça del riu subterrani de les Coves de Sant Josep.

Encara que diferents cultures han passat per esta cavitat, des dels caçadors-recol·lectors del Paleolític fins a ibers i romans, l’entrada de la cova ha arribat fins i tot a utilitzar-se com a resguard durant la Guerra Civil. No obstant això, l’aigua del riu i els diferents sifons subterranis creats per l’erosió de l’aigua han permés ocultar l’interior de la gruta durant milers d’anys.

Poblat de Sant Josep

Primera incursió a la cavitat

Cal destacar que la primera exploració tècnica documentada que aconseguix franquejar la Boca del Forn, el primer sifó subterrani a uns 100 metres de l’embarcador, es realitza a finals de 1897 per part de l’enginyer valencià José Gimeno Lassala. La incursió es du a terme a petició del consistori, que sol·licita un estudi per a millorar l’aprofitament del cabal del riu subterrani per al seu consum i reg dels camps, així com també per a realitzar una anàlisi de la qualitat de les aigües del brollador. Per a això, amb l’ajuda d’un barquer de la marjal d’Almenara, es pretén trobar un punt més profund on realitzar la presa d’aigua. És aleshores quan, segons l’informe de l’arxiu municipal, l’enginyer supera el primer sifó i arriba “on cap humà va arribar abans”. Fins a eixe moment, no hi havia evidència que ningú haguera aconseguit passar amb èxit eixe sifó: la Boca del Forn.
Boca del Forn

Des d’eixe moment, molts intenten endinsar-se amb barques en la cavitat atrets per la curiositat que despertava la cova entre la població. Fins i tot es diu que alguns amb l’ajuda d’improvisades passarel·les de taulons tractaven de penetrar unes desenes de metres per a observar amb admiració la cavitat i els milers de rates penades que hi habitaven, encara que sense sobrepassar eixe primer obstacle natural: el sifó de la Boca del Forn.

A mitjan segle XX té lloc la primera instal·lació de llum elèctrica a l’interior de la cavitat, ja que fins aleshores qui s’endinsava en la gruta ho feia amb torxes. La nova il·luminació pensada inicialment per a la investigació de la cova va animar l’arribada de turistes fins a la Sala de les Rates Penades, on contemplaven amb sorpresa la colònia formada per milers d’estos exemplars.

En esta època, té lloc la perforació del pas estret de la Boca del Forn, un sifó fins aleshores infranquejable amb barca, per a fer lliscar una xicoteta canoa i conéixer així altres galeries formades pel riu subterrani.

Els primers visitants de Coves de Sant Josep

Les visites a la cova no es contemplaven encara com una activitat turística rendible i, encara que en principi l’ajuntament preveu obrir la cavitat al públic mitjançant el pagament d’una entrada, no hi ha constància que s’arribe a aplicar dit cobrament en cap moment.
Davant la presència d’alguna personalitat sí que s’obria la reixa d’entrada perquè el convidat contemplara el brollador des de l’interior. En aquell temps, s’havia habilitat una rudimentària plataforma de fusta que conduïa fins a la Sala de les Rates Penades on, a la llum d’unes poques bombetes, el visitant podia observar la colònia d’estos mamífers voladors agarrats a la volta de la galeria. En finalitzar el recorregut a peu per la passarel·la, la reixa es tornava a tancar i així, clausurada, romania la gruta durant molt de temps.
Entrada a Coves de Sant Josep al segle XX

Una visita passada per aigua

Precisament el 20 de març de 1929, amb motiu de l’arribada del General Sanjurjo, Director General de la Guàrdia Civil durant la dictadura de Primo de Rivera, va arribar a La Vall d’Uixó una llarga comitiva de polítics i càrrecs provincials del moment. Després de diversos actes, estos van ser convidats a un banquet a l’entorn del paratge. Aprofitant aleshores la proximitat a la cova, alguns d’estos alts càrrecs es van animar a penetrar al seu interior, entre ells José Castelló Madrid, el Governador Civil de Castelló, que, desafortunadament, va acabar caient a l’aigua. A causa de les poques simpaties que este individu despertava en la societat, especialment entre els seus adversaris polítics, va ser durant molt de temps objecte de burles per eixe capbussó al riu subterrani. És més, uns anys més tard, ja destinat a Terol, encara continuaven recordant-li aquell episodi a la gruta, suggerint-li fins i tot que, en cas que el convidaren a un altre banquet, s’allunyara de séquies i basses per si tornava a caure de cap a l’aigua.

Un turisme incipient

Paratge de Sant Josep a principis del selge XX
Antic aparcament sobre el llit del riu Belcaire

No serà fins ben avançats els anys 50, amb el creixent accés als mitjans d’automoció per part de les famílies, quan es comence a visitar el paratge d’una manera més turística, en principi en una esfera comarcal i regional. No obstant això, al municipi ningú encara reparava en les vertaderes possibilitats de la gruta.

Durant les fortes pluges torrencials d’octubre de 1956 el riu subterrani va créixer d’una manera excepcional, destruint per complet la passarel·la de fusta que arribava fins a la Sala de les Rates Penades, així com també la instal·lació elèctrica. Es va anunciar aleshores una inèdita exploració que es duria a terme l’estiu següent per a esbrinar l’origen del brollador.

En 1958 el primer mapa topogràfic de la cova va quedar elaborat pel Centre Excursionista de València. En esta època, ja es va començar a buscar fer la visita més extensa, més enllà de la primera galeria (la Sala de les Rates Penades). Encara que no es preveia encara fer el recorregut navegable mitjançant barques atesa la morfologia de la cavitat. No obstant això, sí que es va perfilar algun projecte per a construir piscines, jocs infantils, servicis de restauració, etc., per a fer el Paratge de Sant Josep més atractiu per als turistes.

Amb la finalitat d’engrandir l’espai per a realitzar el recorregut amb barca, es van dinamitar els passos estrets i es va drenar el riu subterrani per a retirar la runa i les roques. A partir d’este moment, la visita de turistes va créixer exponencialment passant de més de tres mil visitants en 1960 a vint mil l’any següent. Este número es va duplicar en 1962 i les agències de viatges valencianes van començar a incloure la visita al paratge entre les seues excursions turístiques regulars. Vist l’èxit, es va encarregar la nova instal·lació de la il·luminació al prestigiós enginyer català Carlos Buigas, “el Mag de la Llum”, que va ressaltar amb l’enllumenat les formacions calcàries i els fons subaquàtics.

En els anys successius es continua explorant la cova, acabant així d’habilitar la part visitable, que en 1969 arriba al recorregut actual en obrir eixe mateix estiu la Galeria Seca. Després de diverses expedicions entre 1971 i 1975 per part del Grup d’Espeleologia O.J.E. de Castelló i escafandristes del Club Muntanyenc de Barcelona es descobrixen noves galeries i sifons, aconseguint topografiar fins a 2.348 metres de la cavitat.

Galería Seca en Coves de Sant Josep

Nova troballa a Coves de Sant Josep

Sala d'en Guillem, la nova galeria descoberta en 2023
Cal destacar que l’última galeria va ser descoberta el passat mes de gener de 2023, quan el Grup d’Expedicions Subterrànies Alt Palància i el Grup d’Espeleobusseig EOM, acompanyats per l’Espeleoclub la Vall d’Uixó, van trobar una nova sala a les Coves de Sant Josep, l’anomenada Sala d’en Guillem en honor al seu descobridor.
Plànol topogràfic de Coves de Sant Josep
Desplaça cap amunt